Heretgia

Tot i que església i astronomia són dues coses que no tenen res a veure durant molt de temps van estar relacionades.

Heretgia és traïció a la societat eclesiàstica i a la paraula de déu i astronomia és la ciència que investiga els fonaments de l’univers. A simple vista es dedueix que són dues coses que no tenen res a veure, però, si agaféssim un llibre que contingués tota la història de l’astronomia observaríem com, noms de grans científics de l’edat mitjana i l’edat moderna, estaven pràcticament al costat de l’adjectiu “heretge”, a causa de no fer cas a lo que deia l’església i a prosseguir amb investigacions contra la seva paraula.

Els qui més van patir l’heretgia foren aquells científics que van ser cremats vius en fogueres escalfades per la injustícia que, segons la població, van cometre. Però, probablement el cas que més hagi commogut els pilars de l’astronomia moderna, fora l’heretgia que se li va inculpar a un nom que ben segur us és familiar; Galileu Galilei. I així va anar la seva història:

El 1633, noranta anys després de la mort de Copèrnic, l’astrònom i matemàtic italià Galileu Galilei va ser portat a Roma per ser jutjat per heretgia davant de la inquisició. Els càrrecs procedien de la publicació del seu llibre Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món: ptolemaic i copernicà. En aquest llibre Galileu afirmava que el sistema heliocèntric ( que col·loca al sol en el centre de l’univers i no al planeta terra ) no era una simple hipòtesi, sinó que corresponia a la veritat.

Galileu va ser obligat a signar una retractació manuscrita i abjurar públicament de les seves creences. De genolls, i amb les mans a l’evangeli, va pronunciar la seva abjuració en llatí:

Jo, Galileu Galilei [...], amb mà sobre els sants evangelis, juro que sempre he cregut, crec ara i, amb l’ajuda de Déu, creuré en el futur tot el que la Santa Església Catòlica i Apostòlica manté, predica i ensenya.

Però com que jo, després d'haver estat amonestat per aquest Sant Ofici a abandonar completament la falsa opinió que el Sol és el centre immòbil de l'univers, i que la Terra no és el centre de l'univers i es mou, i a no sostenir, defensar o ensenyar de cap manera, ni de paraula ni per escrit, l'esmentada falsa doctrina; i després d'haver-me estat notificat que l'esmentada doctrina és oposada a les Sagrades Escriptures, vaig escriure i vaig donar a la impremta un llibre en què tracto d'aquesta doctrina condemnada, i presento arguments de molta eficàcia a favor d'ella, sense arribar a cap conclusió: he estat trobat vehementment culpable d'heretgia, és a dir, d'haver mantingut i cregut que el Sol és el centre immòbil de l'univers, i que la Terra no és al centre de l'univers i es mou.
Això no obstant, desitjant esborrar de les ments de vostres Eminències i de tots els fidels cristians aquesta vehement sospita raonablement concebuda contra mi, abjuro amb cor sincer i pietat no fingida, condemno i detesto els errors i heretgies esmentats, i de manera més general tots i cadascun dels errors i sectes contraris a la Santa Església Catòlica. I juro que en l'esdevenidor mai més defensaré de paraula o per escrit res que pugui causar-me sospites semblants; i si conec algun heretge, o sospitós d'heretgia, el denunciaré a aquest Sant Ofici, o a l'Inquisidor i Ordinari del lloc on em trobi.
També juro i prometo complir i observar enterament totes aquelles penitències que m’imposés aquest Sant Ofici. I si contravinc qualsevol d'aquestes promeses, protestes i juramenta (Déu no ho vulgui!), em sotmeto a les penes i càstigs que els Sagrats Cànons i els Decrets generals o particulars estableixen i promulguen contra tals infractors. Que m'hi ajudin Déu i els Sants Evangelis, que ara toco amb les meves pròpies mans.
Jo, el susdit Galileu Galilei, he abjurat, jurar i promès, i em declaro a mi mateix compromès com abans he declarat; i en testimoni de la veritat, amb la meva pròpia mà subscric aquesta cèdula d'abjuració, i la recito mot per mot. A Roma, en el Convent de la Minerva, aquest 22 de juny de 1633.Jo, Galileu Galilei, he abjurat com declaro amb la meva pròpia mà.

[ fragment del discurs de Galileu Galilei extret del llibre Sobre les espatlles de gegants de Stephen Hawking ]

La llegenda diu que Galileu després d’aixecar-se va xiuxiuejar Eppur si muove ( i tanmateix es mou ). Aquesta frase va captivar durant segles científics i estudiosos, ja que representava un desafiament a l’obscurantisme i una noble determinació de cercar la veritat fins i tot en les circumstàncies més adverses.

1 En aquells temps es creia que l’univers era tan sols l’actual conegut sistema solar .

Seguiex llegint »

L'expansió de l'univers

L’any 1929, Edwin Hubble, utilitzant el telescopi de 100 polsades en l’observatori del monte Palomar, Califòrnia, va descobrir que un par de dotzenes de galàxies que va poder detectar s’estaven allunyant. De fet, va arribar a la conclusió de que; quan més llunyana era la posició entre una galàxia i una altra a més velocitat es separaven. De fet, galàxies que estan a 100 milions d’anys llum de nosaltres s’estan allunyant aproximadament a uns 9 milions de kilòmetres per hora, galàxies a 200 milions d’anys llum s’allunyen de nosaltres a uns 18 milions de kilòmetres per hora, galàxies a 300 milions d’any llum es separen a uns 27 milions de kilòmetres per hora, i així successivament.

Anteriorment a aquest descobriment es creia que l’univers era fix, és a dir, que tenia unes longituds invariables, però, després dels sorprenent descobriment de Hubble, aquesta antiga teoria es va fer nyics. Aquest descobriment ens va informar de que l’univers està en constant creixement, és a dir, que s’expandeix. Per refermar l’èxit contundent d’aquesta teoria Einstein va ser capaç d’oferir-nos una bella explicació del concepte de Hubble partint de la seva teoria de la relativitat general.

En articles anteriors vam tocar el tema d’un univers constituït per un mateix teixit, un teixit que es podia contraure i estirar, doblegar i moldejar,etc, és a dir, que no era fix. Doncs, Einstein va utilitzar aquest concepte per explicar l’experiment de Hubble dient que, amb constància, el teixit espai temps s’expandeix. Per tant, això significa, que durant els 14.000.000 milions d’any que deu tenir aproximadament l’univers aquest no ha parat de créixer.

Però, què volia dir Hubble quan va esmentar que quan més llunyana era la posició entre una galàxia i una altra a més velocitat es separen??

Per explicar aquesta idea Hubbleliana aplicarem un experiment que pot estar a les teves mans:
1. Agafa un globus gran ( d’aquells que són capaços d’eixamplar-se assolint grans mides ) i enganxa-li per sobre de la seva superfície una sèrie de monedes de 5 cèntims ( perquè són de les petites ) amb una separació d’entre elles d’1cm.

2. Una vegada ja ho tinguis tot preparat, ves inflant el globus durant 10 segons amb una força constant. Observaràs com les monedes es separen amb una constància d’1cm/segon entre cadascuna d’elles, és a dir, en el primer segon la moneda A i la moneda B estaran separades per 2 cm, en el segon segon per 3cm, en el tercer segon per 4cm, i així successivament.

Aquest és l’experiment per comprendre com s’expandeix el nostre univers, però ben segur que encara no t’ha resolt el problema de què significa que quan més llunyana és una galàxia d’una altra a més velocitats es mouen. Per entendre-ho, partirem amb el mateix experiment anterior però amb una variable:

1. Torna a agafar el globus i ara separa les monedes en diferents longituds ( una que estigui a 3 cm de l’altre, una altre que estigui a 5cm d’una altra, com tu vulguis ).

2. Una vegada ja ho tinguis col·locat així, infla el globus durant 10 segons amb la mateixa força constant d’abans. Observaràs com cada segon que passa la moneda A que estava separada de la moneda B per X centímetres s’haurà separat ara per 2X centímetres, en el segon segon per 3X centímetres, mentre que la moneda C i la moneda D que estaven separades inicialment per Y centímetres en el primer segon ho estaran per 2Y centímetres, en el segon segon per 3Y centímetres, i així successivament.

Com ara ja deus entendre si una galàxia està a 100 milions d’anys llum d’una altre la velocitat amb la que es separaran una de l’altre serà major que si estiguessin separades per 50 milions d’anys llum ( ja que es va duplicant el valor inicial ).

Però si l’univers està en constant creixement, com és que nosaltres no en notem els canvis??

Probablement et preguntis què per què si l’univers s’expandeix i les galàxies es separen com és que el sol no es separa de la terra, o la terra de la lluna, o perquè nosaltres no creixem si els àtoms també s’expandeixen - en aquest extrem segur que els àtoms interiors del nostre cos es separarien de les estructures gegants moleculars i ens desintegraríem -.
És probable això?? Per la experiència pròpia ja sabem que NO, però per què no??

És molt senzill, tan senzill com saber que la força nuclear que manté les unions entre els nostres àtoms és superior a l’expansió de l’univers, així com les monedes no creixien ja que molecularment estan forçament unides sinó que simplement es separen. Així també com la força gravitatòria entre el sol i la terra, o la terra i la lluna és superior a l’expansió de l’univers aquestes no es separen l’una de l’altre. I per tant, aquestes separacions només es poden dur a terme en grans escales com la separació entre dues galàxies ( ja que a distàncies tan grans l’expansió guanya la partida a la seva dèbil força gravitatòria ).

Si quan més llunyana és la posició entre una galàxia i una altra a més velocitat es separen, dues galàxies que estiguin separades per mil milions d’anys llum ( 9460800000000000 km ), poden superar la velocitat de la llum en separar-se?

La resposta: sí. Einstein va demostrar que res pot viatjar en l’espai a velocitats superiors a la de la llum. Però dues galàxies a penes es mouen a través de l’espai, sinó que el seu complet moviment es deu a l’estirament del propi espai. I la teoria d’Einstein no prohibeix que l’espai s’expandeixi d’una manera que arrossegui dos punts allunyant-los a velocitats superiors a la de la llum.

1 Tant per Hubble com per Einstein hauria estat un problema que el recent experiment destruís la teoria de la relativitat general, així que duria ser per a ells un alleujament saber que aquestes dues no es contradeien sinó que a més s’apollaven.

2 Per interpretar ‘2X’ cal tenir coneixements previs d’àlgebra elemental sabent que ‘2’ significa el doble de ‘X’ i que ‘X’ és la variable que representa el nombre de centímetres de separació entre les dues monedes. Per tant, si ‘X’ fossin 5 centímetres, significaria ‘2X’ el doble de 5 centímetres, és a dir, 10 centímetres.

Seguiex llegint »

La verdadera gravetat

El concepte de Newton d’un univers elegant va ser arravatat a principis del segle XX quan Albert Einstein va presentar al món sencer la seva teoria de la relativitat general. Sense dubte algun, aquell fou un gran pas de la humanitat per poder comprendre l’univers que ens envolta.

El concepte d’un univers elegant Newtonià implicava que la formació de l’univers estava compost per formes geomètriques rígides, planes i invariables, com la portada d’un llibre.

Les equacions de Newton presentades en els seus Principia predeien amb molta exactitud les òrbites dels planetes, les marees provocades per l’atracció lunar, l’òrbita de la terra al voltant del Sol ( entre altres ),etc. i és aquesta la raó per la qual el seu concepte de gravetat ha perdurat al llarg de més de 200 anys. Però tot i aquest esplendorós èxit, Newton tenia una vergonya interna increïble, doncs mai va ser capaç de demostrar en què consistia realment la Gravetat, com viatjava per l’univers, de què podia estar composta, etc. tot i que, segons ell, era una força instantània que, per exemple, la terra aplicava sobre la lluna i aquesta ho feia sobre els nostres mars ( provocant les marees ).

Per tant, durant més de dos-cents anys, la gravetat fou un tema poc explotat i una mica imprecís, fins que l’any 1915 Albert Einstein va treure a la llum la seva teoria de la relativitat general ( res més que no fou aplicar el concepte de gravetat a la seva anterior teoria publicada el 1905, la teoria de la relativitat especial ).

Però quins foren els motius que impulsaren a Einstein ha fer-ho??

Amb les seves anteriors teories ( i amb el suport del descobriment de Maxwell ) Einstein va demostrar que res ( absolutament res ) pot viatjar a velocitats superiors a la de la llum, equivalent a uns 300.000 km per segon, el que serien uns 1080 milions de km/h, i si segons Newton ( com ja hem citat abans ) la gravetat era una força instantània, és a dir, al moment. En aquest punt ens preguntem, com la gravetat podia tenir una velocitat infinita i superar en una carrera a la velocitat de llum, si anteriorment s’havia predit que no era possible??
Per tant, el concepte de gravetat impulsat per Newton era erroni, i una vegada Einstein així ho va demostrar es veia obligat a fer conèixer com actua la gravetat. I així ho va fer.
A continuació, t’oferim un petit resum del que foren els seus conceptes:

La gravetat no era una força instantània, no tenia velocitats infinites però si molt elevades, tant elevades com la velocitat de la llum. La gravetat sempre podrà anar a 300.000 km per segon però mai podrà superar aquesta marca imposada per l’observació de l’ésser humà. Doncs, segons Einstein, l’espai ( tant l’absolut com el vuit ) està format per un teixit espai temporal3 que aparentment és pla ( tot i que es presenta en les tres dimensions) , però al rebre la massa i l’energia d’un cos es deforma ( quan més potent sigui el cos més deformat serà ) creant al seu voltant una atracció gravitatòria que qualsevol cos, amb un camp gravitatori menor, es veurà obligat a seguir-lo. I aquest és el motiu bàsic pel qual la terra gira al voltant del sol i no al revés, ja que si així fos, el camp gravitatori de la Terra hauria de ser superior i implicaria que aquesta hauria de superar al Sol en energia i massa.

Per entendre amb major claredat aquests conceptes us proposem uns exemples:

1. Imagina’t que estàs en un viatge marítim de fi de curs en que tu, i els teus amics, us disposeu a navegar per l’Atlàntic. En la festa que s’organitza a la nit discuteixes amb els teus amics i, com un cowboy solitari , et col•loques a la barana del vaixell observant una pujada de la marea marítima,com ja saps provocada per l’atracció lunar. No obstant, de cop i volta, uns extraterrestres d’una manera increïble fan desaparèixer en qüestió de bilionèsimes de segon ( un segon dividit en un milió de milió de parts ) la lluna. ¿Quan temps trigaràs a notar els canvis?? Segons Newton, en el precís moment en que la lluna desapareix tu notaràs que la marea baixa i en aquell precís moment la llum reflectida per la lluna es difondrà, en canvi, segons Einstein, i aquesta és la veritat, com que la gravetat viatja a la velocitat constant de la llum nosaltres trigaríem 1,5 segons a donar-nos compte de les conseqüències, no perquè siguem curts de vista, sinó perquè és el temps en que la gravetat ( i també la llum ) triga en recórrer la distància entre la lluna i la terra ( que és d’uns 400.000 km ).

2. Per aquest següent exemple cal tenir en ment el sistema solar. Imagina’t que mentre la terra cursa la seva òrbita respecte el Sol, aquest ,d’una manera sorprenent i instantània, desapareix. Què passaria amb el nostre estimat planeta? Analitzant-ho com ho va fer Newton, tot just quan el Sol desapareix, la terra perd la seva òrbita i es disposa a viatjar per l’espai en la foscor totalment perduda,però si ens ho mirem amb els ulls d’Einstein, la terra no notaria els canvis de desaparició del Sol passats vuit minuts ( temps en que la llum triga a viatjar des del sol fins a la Terra ), el que significa que disposaríem de vuit minuts de llum i d’òrbita des de que el Sol s’esvaeix.

1 Quan citem formes planes no volem dir que ell cregués que els astres ( com els planetes ) fossin plans, sinó que el que era pla era l’estructura de l’univers, i com ja hem comentat, es deforma constantment
2 Els Principia foren la sèrie de llibres en que Newton va desenvolupar la seva teoria gravitatòria
3 Maxwell fou un científic, anterior a Einstein, que amb l’observació d’uns eclipsis de lluna de Júpiter va determinar que la llum no tenia una velocitat infinita com es creia abans.
3 L’espai temps és una regió de l’univers compresa en: el lloc on succeeix el fet i el moment en què passa
4 La llum sempre viatja a la velocitat constant de 300.000 km per segon independentment de la posició i la velocitat en que es trobi l’observador

Seguiex llegint »

Els primers passos cap a un llarg camí

Ja ens agradaria que aquest article fos el número 202 o 307 que formés part d’una gran sèrie d’entrades que constituïssin un blog de llarga vida, però algú va decidir que les coses comencen pel principi i aquí és on ens hi trobem.

Tot i que aquest és el primer ( esperem de molts ) escrits que publico al blog ja tinc una experiència de quasi tres anys utilitzant la plataforma Blogger, un sistema que em permetrà compartir amb vosaltres tot el poc que sé sobre l’espai, les lleis que hi governen i la nostra situació en ell.

Els que ja coneixeu com funcionen aquests blogs sabreu que a continuació de cada escrit hi apareix l’opció de publicar-hi un comentari al respecte. Ho dic perquè cada opinió que vulgueu fer en el blog no serà considerada com un simple comentari, sinó que sempre que hi deixeu la vostra, sigui pel que sigui, m’ho prendré com un coneixement més, molt important, que ben segur m’ajudarà a saber més del que sé.
És per això que si alguna una vegada llegiu un escrit i alguna cosa que s’hi ha tractat no us quedat clar o simplement deduïu que no està ben formulat ( és normal vaig cap als 14 anys ) no us Talleu,digueu la vostra!

Què s’hi tractarà al Va de ciència ??

L’objectiu és que un 99% dels articles del blog vagin destinats a l’espai/l’univers on parlarem dels orígens, dels descobriments, de les teories, d’història, alguna que altra biografia, etc. enfocats des d’un punt de vista científic per a principiants.

Us demano, si us plau, que no utilitzeu en cap moment algun dels meus articles per fer qualsevol treball del qual us pugui anar la nota. No és per cap qüestió de copyright, és més, per mi seria tot un honor que ho féssiu, sinó que està més relacionat amb el fet que el treball que es tracta en aquest blog és molt primari i probablement et faria baixar la mitja.
No ens enganyem, si existís l’assignatura de cosmologia en les classes, ben segur que el temari que impartiré seria l’apropiat a un sisè de primària. :)

Què és el que vull de vosaltres ??

Com ja he comentat abans no us demano res més que una simple opinió ( això sí, que estigui relacionat amb el tema. Qui em vulgui fer saber d’assumptes personals que m’enviï un correu ).

El meu objectiu envers vosaltres és que adquiriu un mínim de coneixements bàsics que algun dia us permetran llegir un llibre de cosmologia, fardar de coneixements vers els vostres amics, ... I per últim, i no menys important, que sapigueu què és realment l’univers i com ens hi desenvolupem nosaltres dins d’ell.

I per acabar...

Dir-vos que agreixo de tot cor el vostre interès cap al meu blog i espero que us serveixi de molt!

Seguiex llegint »